Conviure amb l'aigua

Des de ben petita la meva vida ha estat marcada per l'aigua. Es podria dir que més que dermis tinc escates. Potser vostès diran que estic exagerant, que en faig un gra massa... m'explicaré.


S'han preguntat mai que li succeiria a una persona que es passes més hores dins l'aigua que fora? Segurament, mica en mica, el seu cos s’aniria transformant, aniria canviant per adaptar-se al nou medi. Inicialment, potser les cames agafarien forma de cua, o qui sap, potser els dits del peus s'unirien per membranes.... En el meu cas, la sabiduria de la naturalesa em va dotar d'uns moviments heretats de granoteta i així el destí va decidir que fos nedadora de l’estil braça. La història començà quan la mare, cansada de rentar-me la cara amb un pinzell, em va apuntar a un curset de natació per treure’m la por a l'aigua. El primer contacte amb la piscina, no va ser satisfactori del tot que diguem, no se com, però sempre era, per mes que passessin els torns, la última de la fila. Fins que un dia el monitor s'en va adonar de la meva generositat en deixar passar als companys de la cua i va decidir llençar-me a l'aigua per recuperar el temps perdut. Llavors, el meu instint de supervivència em va transformar més que en peix en pop, doncs per més monitor que hi haguessin no hi havia manera de desenganxar-me de les sureres, tant era la resistència i força que mi soldava a elles que finalment van optar per eliminar-les de la piscina.
A partir d'aquell moment tenia dues opcions: o aprendre nedar o aprendre a nedar. Així que vaig optar per qualsevol de les dues.

Progressivament li vaig anar agafant gust a això de mullar-me, fins a tal punt que la meva por era sortir de l'aigua. Tant era l'adicció que vaig deixar els estudis de secundària per dedicar-me plenament a la natació de competició i con que encara no en tenia prou, vaig començar el que ara és la meva professió, monitora de natació, això si, els meus alumnes sempre tenen sureres al seu abast.



Si algun dia algú de vosaltres nota un formigueig a les cames i té una irresistible ansietat per abocar-se a la piscina, potser es trobi en un procés inicial d'adicció a l'aigua i llavors caldrà pensar si sap nedar o no. Si aquest es el vostre cas, reflexioneu-hi si us plau, reflexiuneu-hi. no fos cas que la piscina estigués buida. :-)